Una disciplina amb una visió holística de l'ésser humà
L'osteopatia concep l'organisme viu com una Unitat funcional y estructural:
Un Sistema on tot està connectat.
Cada cèl·lula, cada teixit, cada òrgan, no és més que una fracció de la totalitat on es troba immers. Qualsevol restricció o desequilibri, per petit que sigui, afectarà sempre la globalitat.
Aquesta interconnexió fa que, la majoria de les vegades, una molèstia o sensació incòmoda en una determinada zona, no sigui més que l'expressió d'un desequilibri que es localitza allunyat d'allà on apareix el dolor.
És per aquest motiu que, en l'acompanyament osteopàtic, el terapeuta molt rarament se centra directament en la zona que manifesta tensió o incomoditat. La restricció que n'és responsable, generalment, es troba lluny i es manté en silenci.
Quan el terapeuta, per mitjà de les seves mans, entra en contacte amb una petita superfície de pell, en realitat està percebent l'organisme en el seu conjunt i interactuant amb ell.
Holístic, també fa referència a la concepció de l'ésser humà com a una unitat indissoluble entre cos físic, pensament, emocions i esperit.
Sovint, les ferides de l'ànima, els impactes vitals, les emocions no expressades, els conflictes no resolts i els patrons de pensament, entre d'altres, mantenen els teixits en restricció, replegats sobre sí mateixos, aïllats en gran part i, per tant, en desequilibri.
Per mitjà de l'osteopatia, accedim a aquestes memòries corporals per permetre que es puguin alliberar i facilitar que l'organisme pugui, per sí mateix, recuperar el seu equilibri i vitalitat.
L'osteopatia, un art
L'art de mantenir-se present, d'escoltar l'organisme en profunditat, percebent els diferents nivells de disfunció; d'assistir les parts del sistema que ho requereixen, acompanyant els seus moviments cap a l'alliberament.
L'art de reconèixer, respectar i acollir l'altre. L'art de posar les mans com a mitjà per a posar l'ànima al servei de la salut i el benestar físic, emocional, mental i espiritual.
L'art d'entrar en comunicació des del propi silenci al silenci de l'altre. L'art d'observar, de mantenir-se en quietud, permetent que les forces de salut inherents a cada ésser humà, actuïn en llibertat i facin allò que saben fer.