L'osteopatia va néixer als Estats Units a finals del segle XIX de la mà del doctor Andrew Taylor Still (1828-1917), metge i visionari que buscava una manera més respectuosa i global d'entendre la salut. Després de viure la pèrdua de diversos fills per malalties que la medicina de l'època no va saber tractar, Still va començar a qüestionar els mètodes convencionals i a investigar una nova forma de curar basada en el coneixement profund de l'anatomia i la fisiologia.
El 1874, va formular els principis de l'osteopatia, una disciplina que entén el cos com una unitat on estructura i funció estan íntimament relacionades, i on el cos té la capacitat innata d'autocurar-se si se li donen les condicions adequades. Still va fundar la primera escola d'osteopatia el 1892 a Kirksville, Missouri.
Amb el temps, l'osteopatia es va estendre per Europa, especialment a França i al Regne Unit, on va evolucionar i es va enriquir amb nous enfocaments com l'osteopatia cranial, la visceral, la tisular i la biodinàmica. Avui dia, és una disciplina reconeguda i practicada arreu del món, que combina ciència, sensibilitat i escolta profunda del cos per ajudar les persones a recuperar el seu equilibri i benestar.
Deixeble directe de Still, va ser fonamental per portar l'osteopatia a Europa. Va fundar la British School of Osteopathy a Londres i va ajudar a establir l'osteopatia com una disciplina acadèmica i reconeguda al Regne Unit. El seu enfocament integrador entre ciència mèdica i osteopatia va marcar un abans i un després.
Considerat el pare de la osteopatia craniosacral, va revolucionar la comprensió del moviment subtil dels ossos del crani i la seva relació amb la salut global. El seu treball va obrir la porta a tècniques molt fines i profundes, encara avui àmpliament utilitzades.
Va ser un dels principals difusors de l'osteopatia cranial. El seu llibre Osteopathy in the Cranial Field és una obra de referència que va ajudar a formalitzar aquesta branca dins de la pràctica osteopàtica.
Pioner en l'osteopatia visceral, va explorar com les disfuncions dels òrgans interns poden influir en l'estructura corporal i viceversa. Les seves aportacions van ampliar l'abast terapèutic de l'osteopatia.
Un dels grans referents de la osteopatia biodinàmica, va posar èmfasi en la presència terapèutica i en la capacitat d'autoregulació del cos. Va ser clau en la difusió d'aquest enfocament més subtil i profund arreu del món.
Va ser deixeble directe de William Garner Sutherland, el creador de l'osteopatia cranial, i va aprofundir en la comprensió dels ritmes subtils del cos i la relació entre quietud, moviment i salut. Becker va aportar una visió molt refinada i profunda de l'escolta dels teixits, i va posar èmfasi en el concepte de “quietud dinàmica” com a espai des d'on emergeix la salut. Els seus llibres més coneguts, The Stillness of Life i Life in Motion, recullen les seves reflexions i experiències clíniques, i són considerats textos fonamentals per a osteòpates que treballen des d'un enfocament biodinàmic. Una de les seves frases més citades és: > “Només els teixits saben” Una expressió que resumeix la seva confiança en la saviesa innata del cos i en la capacitat del terapeuta d'escoltar-la amb respecte i presència.